És possible un taller que fusioni poesia i ecologia? És possible trobar la inspiració per redactar un text poètic en algunes de les problemàtiques ecològiques actuals (canvi climàtic, superpoblació, degradació del medi, illes de plàstic, espècies al·lòctones…)? Sí, en el món de la poesia tot és possible si tu vols que sigui possible.
El passat diumenge 17 de novembre vaig impartir un taller d’ecopoesia al impressionant Monestir de Pedralbes de Barcelona. En una primera part vaig explicar com funcionen les meves neurones per intentar entendre el meu món poètic, on no puc evitar que poesia i ciència es retroalimentin per crear unes atmosferes on la natura té el poder de decisió sobre nosaltres, on nosaltres tenim les paraules per expressar-ho.
A través de textos del meu poemari Opmeit, les persones assistents al taller van poder comprovar (espero) diferents nivells de complexitat de fusió de conceptes, processos i imatges no només estrictament de l’ecologia, sinó també de la biologia, genètica, geologia, astronomia… i fins i tot de la pseudociència!