Publicat el Deixa un comentari

Ecopoesia al Monestir de Pedralbes

És possible un taller que fusioni poesia i ecologia? És possible trobar la inspiració per redactar un text poètic en algunes de les problemàtiques ecològiques actuals (canvi climàtic, superpoblació, degradació del medi, illes de plàstic, espècies al·lòctones…)? Sí, en el món de la poesia tot és possible si tu vols que sigui possible.
El passat diumenge 17 de novembre vaig impartir un taller d’ecopoesia al impressionant Monestir de Pedralbes de Barcelona. En una primera part vaig explicar com funcionen les meves neurones per intentar entendre el meu món poètic, on no puc evitar que poesia i ciència es retroalimentin per crear unes atmosferes on la natura té el poder de decisió sobre nosaltres, on nosaltres tenim les paraules per expressar-ho.
A través de textos del meu poemari Opmeit, les persones assistents al taller van poder comprovar (espero) diferents nivells de complexitat de fusió de conceptes, processos i imatges no només estrictament de l’ecologia, sinó també de la biologia, genètica, geologia, astronomia… i fins i tot de la pseudociència!

Us deixo quatre fragments de poemes que vaig explicar en el taller d’ecopoesia:

“[…] pero la lignina
de los pseudo-árboles

regurgita poesías de color ámbar
impregnadas de todas las voces
de savia genética […]”

____________

[…] Entes que se desfragmentaron,
reventáronse los tejidos vivos,
orgánulos que se evaporaban,

virus que mutaban
a altas tasas regenerativas
para intentar vivir
en un caos molecular

-sin utopía- […]

“la clorofila estalla
como las lágrimas de un niño
al no poder alcanzar
una estrella fugaz”

___________

“[…] ¿Ninfas?

– ¡Sí!

Salvaguardadas entre las criaturas
de las plumas.
Soñadoras entre rumores
de grietas y cortezas de corcho.

Gozadoras de las dunas
grises y ondeantes.

Borrachas -tú sí- del néctar fálico
de las campanillas esperanza.

Publicat el Deixa un comentari

Mini-crònica d’Opmeit al desnudo

El dia esperat va arribar i va ser brutal. Despullar-se poèticament davant de tothom a la Context llibreria Cafè ha sigut una de les sensacions més rares però alhora estimulants que he viscut en el món de les lletres.
El públic preguntava sobre el llibre, sobre l’imaginari del llibre, el per què d’alguns poemes, d’algunes estrofes i versos d’Opmeit que inquietaven les ments.
Moltes preguntes anaven dirigides al meu passat: a les relacions de parella o humanes que m’havien inspirat, a la influència dels meus estudis d’Ambientals a la poesia, a la meva visió del món que ens envolta…
Només puc agraïr la sinceritat de tots vosaltres i l’estimació a aquest projecte personal: gràcies a tots per ser-hi, i fins molt aviat!

Opmeit al desnudo a la Context llibreria cafè. Foto: Ramon Bartrina
Publicat el Deixa un comentari

[O p m e i t] al desnudo

DV 20 OCT ’17 ·19.30 a la Context llibreria cafè

Després de 2 anys de gira aterro a casa amb moltes ganes de despullar-me davant el públic gironí.

Vine a conèixer l’univers que s’amaga darrera [O p m e i t]. Recitarem i desencriptarem junts els misteris del poemari.
Tria algun poema per recitar-lo, pregunta el que vulguis sobre el poemari; les imatges o els vídeos que acompanyen l’espectacle!!!

Amb la col·laboració de Laia Claver i Sesc Pla (Edicions Tremendes)